Colònico

Centre d' estudis sobre Calonge i Sant Antoni

La llarga lluita pel dret de la dona


El passat dissabte, dia 6 d’agost, a la Sala Fontova, a les 20h, es va dictar la conferència “La llarga lluita pel dret de la dona” a càrrec de Joaquima Alemany, advocada i presidenta de la Internacional Liberal de Dones. L’acte fou presentat pel president de Colònico, Josep Cargol,  i per Víctor Pou. l fou clos per la regidora de Cultura.

JUEUS A CATALUNYA


La 30a Trobada Cultural de Calonge  va tenir el tret de sortida el passat divendres, 22 de juliol,  a les vuit del vespre, a la Sala Fontova, amb el simposi Jueus a Catalunya. L’acte va ser introduït per Josep Cargol i Víctor Pou, i la conferència va anar a càrrec de de Manuel Forcano, director de l’Institut Ramon Llull.

LLIURAMENT PREMIS COLÒNICO

El passat dissabte, dia 28 de maig, a la Sala Fontova, a les 20h, es van lliurar els premis de poesia Colònico i de Treball de Recerca Maria Vilar d’enguany.  L’acte fou presentat per Josep Cargol, president de Colònico, i  clos per la regidora de cultura;  el professor de la Universitat de Barcelona, David Viñas, es va fer càrrec de comentar els treballs guardonats,  i va oferir tot un seguit de belles reflexions sobre què significa investigar.

Les guanyadores en la modalitat de poesia han estat dues alumnes de tercer d’ESO de l’Institut Puig Cargol del municipi, Ainoa Chaves amb ‘Una història vull dir’ i Diana Darriba amb la poesia titulada ‘DNA’.
 
La guanyadora del premi de recerca Colònico, dotat amb 500€, ha estat Maria Presas Puig, alumna de 2n de Batxillerat de l’Escola Vedruna Palamós, amb el treball ‘El model de pagesia calongí’, un treball de recerca basat en la pagesia de Calonge, no només vist des del món del vi sinó en un sentit ampli.
 

Presentació de “Amb dits de molsa” d’Alfons Cama

L’autor, baixempordanès de naixement, però afincat a Tarragona des de fa més de vint anys, explica la història de la Roxana, una noia que deixa tota una vida enrere al seu país natal, el Perú, buscant una oportunitat que li ve oferta per un contracte de treball enganyós. En un relat que mescla a parts iguals la intriga i les relacions sentimentals, Cama aprofita per parlar de la immigració i estableix paral·lelismes entre la Lima actual i la Barcelona dels anys seixanta. Sempre amb el punt just d’ironia, també retrata de forma crítica la societat contemporània, hereva de la crisi del 2007, l’especulació urbanística i la bombolla immobiliària.
En la que és la seva tercera publicació, l’autor fa el que ha fet sempre: parlar dels llocs que coneix. Si bé aquesta vegada la ciutat de Tarragona i els seus barris perifèrics són els principals escenaris de “Amb dits de Molsa”, Cama va situar les seves altres dues obres, “El camí dels cirerers” i “Un pessic a l’ànima”, a Calonge i Palamós, els municipis de la seva infantesa i joventut. De fet, confessa estar preparant una nova narració que ens portaria als origens de la seva família, a Romanyà i les Gavarres.
L’acte de presentació de “Amb dits de molsa” va estar organitzat pel Centre d’Estudis Calongins Colònico, presentat pel president de l’entitat Josep Cargol i per Carme Arenes, presidenta del PEN Català, associació encarregada de promoure la literatura i defensar la llibertat d’expressió dels escriptors.  (extret de Costabrava digital)

PREMIS COLÒNICO

IMG_0018

Fes el teu Treball de
Recerca de Batxillerat  sobre Calonge i Sant Antoni.

Presenta’l als  nostres premis

i PODRÀS GUANYAR  500 EUROS  al millor treball

i 300 EUROS al segon millor treball

INFORMA-TE’N BÉ!!

https://colonico.wordpress.com

colonicocalonge@hotmail.com

CONSULTA LES BASES A 

diptic bases2015

 

FEDERALISME CATALÀ I ESPANYOL DEL SEGLE XIX. LES IL·LUSIONS TRENCADES

 

El passat dissabte, dia 5 de desembre, a la Sala Fontova, a les 20h, es va impartir la conferència “FEDERALISME CATALÀ I ESPANYOL DEL SEGLE XIX. LES IL·LUSIONS TRENCADES” a càrrec de Juli Colom i Bussot, doctor en història i professor de Química.  L’acte fou presentat per Josep Cargol, president de Colònico, i Norbert Botella, professor de Llengua i Literatura.

 

Conferència: Del no-res a la vida

El passat dissabte, dia 28 de novembre, a la Sala Fontova, a les 20h, es va impartir la conferència “Del no-res a la vida” a càrrec de Conxi Rodríguez Prieto, professora de la UDG.  L’acte fou presentat per Josep Cargol, president de Colònico.

CONFERÈNCIA EL CODI SECRET

El passat dissabte, dia 21 de novembre, a la Sala Fontova, es va impartir la conferència “El Codi Secret” a càrrec d’ Òscar Font, músic de la locomotora negra i especialista en criptografia.  L’acte fou presentat per Josep Cargol, president de Colònico. El conferenciant ens va mostrar al final de la conferència com funcionava una de les autèntiques màquines enigma que van utilitzar els oficials de transmissions nazis a la Segona Gran Guerra.

VIATGE A LA VIA CATALANA

El passat divendres dia 20 de novembre, a la Sala Fontova, es va fer la presentació del llibre Viatge a la via catalana, a càrrec dels seus autors, Toni Strubell i Narcís Franquesa. L’acte fou presentat pel president de Colònico, Sr. Josep Cargol. Al final hi hagué un lliurament de dibuixos signats per en Narcís Franquesa entre les persones capaces de respondre a preguntes relacionades amb el llibre.

CONVERSA AMB VÍCTOR POU per Norbert Botella

Ens trobem a Can Pou, a Calonge, a la casa dels pares, sota una bella porxada, a tocar d’una piscina amb suaus esglaons. Suposo que és el  necessari regressus ad originem  d’aquest home encuriosit pel món i per les seves complexes relacions globals. En Víctor mestreja en les formes quan parla.  I parla molt, amb una energia prodigiosa, sobre els temes que l’absorbeixen: Europa, les relacions internacionals, la geopolítica mundial, l’economia, la política local. Coneix molt bé  els passadissos del poder de Brussel·les i els seus tempos. No emsorprendria que en alguna estança vaticana s’hi trobés, mig perdut,  un quadre signat per Giotto o Paolo Uccello amb el seu rostre;  tampoc m’estranyaria que en alguna altra vida hagués participat de les tertúlies apassionades que mantenien Maquiavel, Da Vinci i Cèsar Borgia en la turbulenta Roma del començament del setze. Celebrem que en Víctor hagi tret al mercat un nou llibre  Relaciones Internacionales, geopolítica y economia mundial, perquè ens dóna algunes de les claus imprescindibles per pensar el segle XXI.

9788497436892

Víctor, què t’empeny a escriure aquest llibre?

Aquest llibre neix de les notes que he anat preparant, especialment les que he anat elaborant al llarg dels anys fent les classes d’Economia Mundial  i Relacions Internacionals a la Universitat Internacional de Catalunya. També aquelles que he anat acumulant a l’hora de preparar xerrades o cursos en altres universitats. Si m’ho permets, ara, per exemple, estem preparant un curs que es dirà Catalunya, Espanya, la Unió Europea: independència versus interdependència, i òbviament continuo prenent notes.

Un dels valors d’aquest llibre és que expliques coses d’una extraordinària complexitat amb una gran senzillesa i claredat, fuges de l’estèril pedanteria.

Mira, jo sóc acadèmic i practitioner alhora, és a dir sóc professor perquè naturalment faig classes, però la meva vida professional no ha estat únicament acadèmica, sinó que ha tingut un vessant molt pràctic: he estat directiu d’empreses, he participat en la política catalana, he estat funcionari internacional, sóc consultor… Per tant, la meva formació és molt polièdrica. I la meva idea sempre és captar inputs (informació) per generar outputs (llibres, conferències, articles, etc.) per això, una de les ciutats més interessants en aquest sentit és  Brussel·les. Allà es couen moltes coses. I aquest llibre s’amara d’aquesta llarga experiència.

Explicar com interpretar el segle XXI no és pas fàcil.

Exacte! Però fixa’t que jo he dividit el llibre en tres grans apartats, que són tres grans models interpretatius de la realitat: les relacions internacionals, la geopolítica i l’economia mundial.

fotovictor08

 Què hem d’entendre per relacions internacionals, geopolítica i economia mundial?

Bé, les relacions internacionals és una mena de saber miscel·lani, no és una disciplina científica; a més és molt jove, va néixer arran de la commoció que va provocar la primera guerra mundial,  i és una compendi d’història, dret,  antropologia, filosofia, economia i de psicologia que ajuden a entendre què mou les relacions entre països. La geopolítica, disciplina que m’entusiasma, estudia les actuacions i estratègies que pren el  Poder, ja sigui el dels estats, el de les grans organitzacions internacionals o el de qualsevol altra forma de poder, en l’àmbit geogràfic. I deixa’m que et recomani un llibre: La venjança de la geografia, de Kaplan, que és una bona aportació a aquesta disciplina. I, finalment,  l’economia mundial. Jo sóc un economista que s’interessa per l’economia com a ciència social  amb un vessant humanista,  més que no pas com a  seguidor dels models matemàtics aplicats a l’economia, que són summament sofisticats i allunyats de la realitat. L’economia que defenso ofereix claus que expliquen comportaments individuals i col·lectius

Per què sostens que són tan importants els anys 1914 i 1989?

Un punt d’inflexió fonamental de la història d’Europa és l’any 1989, perquè és la caiguda del mur de Berlín, i el començament del segle XXI; i l’altre, per descomptat, és 1914 perquè és alhora el començament i el final d’Europa des de molts punts de vista. Per tant el segle XX ha estat un segle curt, que es veu marcat per la decadència d’Europa i l’ascens del Estats Units. Però alhora no hauríem d’oblidar un parell de dates més: el 1978, quan Xina, de la mà de Deng Xiaoping, canvia el seu model econòmic,  i el 1991, quan l’Índia també el canvia.

De tota manera, davant les dues grans guerres que han trinxat Europa, aquesta ha sabut respondre amb una construcció política d’un gran abast, perquè  és un model centrat en la pau i la reconciliació, en la prosperitat econòmica.  És un model on es preserven sobretot els drets dels ciutadans, un model pragmàtic d’integració regional. Recorda que la Unió Europea significa unió i diversitat.

Quan parles d’Europa, en fas una mirada històrica.

Sí, descric succintament els fets pels quals Europa va esdevenir hegemònica, entre d’altres raons per la superioritat tecnològica, des del segle XV fins el 1914. Això passava mentre la Xina dormia;  però alerta,  que només ha dormit uns dos-cents anys, el segle XIX i el XX, al llarg de la seva mil·lenària història la Xina sempre ha estat una primera potència.

Tu dius que a partir de l’any 1989, s’obren dues etapes.

Sí, una força optimista que abraçaria del 1989 fins el 2001, una època marcada pels discursos idealistes, de progrés, de mirada esperançada, unipolar, perquè la Unió Soviètica havia desaparegut…

D’aquest  període el llibre emblemàtic seria el de Fukuyama La fi de la història i el darrer home.

Exacte!

Recordo que els intel·lectuals romans del segle II dC veien el món amb el mateix idealisme: s’havien acabat les guerres, l’economia marxava bé, no hi havia gaires problemes a les fronteres… Cap d’ells va saber albirar la gran crisi del segle III, que acabaria esqueixant  l’Imperi.

Bé, doncs un cas anàleg ha passat, perquè fa uns anys ningú no podia preveure que el terrorisme Islàmic assotaria Nova York el 2001, que el 2003 començarien les guerres d’Afganistan i d’Iraq, que el  2005  hi hauria el refús al Tractat constitucional de la Unió Europea per part de França i Holanda, que el 2008 començaria la Gran Recessió, amb moltes concomitàncies amb la Gran Depressió del 29, que el 2010 començaria la crisi del deute sobirà a la Unió Europea, el 2011 el fracàs de la primavera àrab i el 2014 l’annexió de Crimea per part de Putin i el naixement del fenomen de l’Estat Islàmic.

Tu dius que la història no es repeteix, sinó que rima.

Bé, això ho va dir Mark Twain, però certament podem establir alguns paral·lelismes. Aquest període,  en el qual encara hi som, ve marcat per una accentuada confusió , especialment, europea. Per tant, el que passa avui dia és molt preocupant.

Com veus el futur?

El veig desordenat, amb grans turbulències, amb un clar augment de la conflictivitat. El veig com un món multipolar, desorganitzat, desenquadernat. Hi ha dues assignatures imprescindibles a nivell global: la millora d’una governança mundial eficaç. El G-20, per exemple, el representaria bastant en la mesura que acull països emergents i països avançats. Aquesta és la seva força. I el desenvolupament d’una economia més humanista arreu, aquella que se centra en la persona i en el bé comú. De moment els grans especialistes en relacions internacionals no són optimistes, Kissinger pensa en un nou world disorder, Fukuyama parla de defensar l’economia de mercat i la democràcia, com a grans valors de progrés, que estan seriosament amenaçats. A la Unió Europea, per exemple, tenim problemes gravíssims  ad portas i in portas. A les portes, perquè tenim a tocar la Rússia de Putin i l’incendi del països  de les ribes del mediterrani;  i a l’interior, perquè hi ha un gran auge dels discursos populistes i demagògics; i , a més a més, hi ha el gran repte de la immigració. D’altra banda, és imprescindible que Àfrica es desenvolupi, perquè serà un polvorí humà.

De tota manera en el teu llibre també es dibuixa un futur acceptable, on idealment el món serà multipolar, on la democràcia s’haurà estès, on els països africans i els llatinoamericans esdevindran emergents, on les primeres economies del món cediran terreny, però no cauran tant…

Sembla que hi ha una fi de la història pel que fa al model d’economia de mercat. És assumit per tothom, per les economies emergents, per descomptat, amb tots els perills i excessos, és clar. Segonament, la democràcia hauria de continuar acompanyant els governs, perquè és l’única forma política que respecta els drets individuals i els de la minoria. Tot i això, hi ha dos models exitosos internacionals, el xinès i el de Singapur, que són ben lluny d’aquest concepte occidental de democràcia. El model de la Xina, inspirat en el de Singapur, és el d’un capitalisme d’estat que s’ha d’anar reformant per tal de democratitzar-se i modernitzar-se.

Ara bé, hi ha un munt de conflictes no resolts, per exemple, la guerra contra l’Estat Islàmic, són seixanta països coaliats que el combaten. Un altre punt de vista realment positiu, és que estadísticament cada cop hi ha menys pobres en el món, tot i que en una mateixa ciutat, com ara són les nostres,  conviuen el primer món i el cinquè. Els que tenen de tot i els que no tenen res.

Un gran problema que es deriva del llibre  és el del canvi climàtic.

És un problema fonamental, i cal posar-hi  remei immediatament, perquè ens va la vida. La darrera encíclica del Papa  Francesc en va plena d’aquest pensament, que és alhora una actuació. I relacionat amb això està el gran canvi de model energètic. Alemanya és en aquest procés, que en diuen energiewende, canvi energètic, començant des de baix i des de dalt alhora.

Com veus el procés català?

Per aconseguir la independència calen tres coses:  calen unes majories àmplies, cal  un pacte amb l’Estat i cal que la comunitat internacional et reconegui i t’accepti. De moment,  no en tenim cap dels tres punts. I una altra qüestió determinant  és que, en principi,  Europa no ens espera. La més important, però, de totes les condicions, allò que podríem dir la condició necessària i suficient,  seria una majoria de dos terços. Aquesta dada és molt eloqüent i l’entén tothom. És la que es necessita per reformar l’Estatut, així doncs amb més motiu caldria també aquesta majoria per avançar cap a la independència. Com més gent voti la independència, més clar serà el missatge dels catalans a Europa i al món.

Post Navigation