Isabel Vila, placa commemorativa
Isabel Vila, coneguda amb el sobrenom d’Isabel ‘cinc hores’, va ser la primera líder sindicalista catalana, directora d’escola i defensora dels drets dels infants durant el segle XIX. Aquest dissabte, Calonge ha volgut recuperar la seva figura commemorant els 170 anys i un dia del seu naixement. L’ajuntament, amb la col·laboració del Centre d’Estudis Calongings ‘Colonico’ ha instal·lat una placa commemorativa en el carrer on Vila va viure els seus primers anys d’infantesa. “Calia fer un reconeixement públic a una dona que va trencar motllos, pionera en la implicació de la dona en el món social i que simbolitza un canvi”, ha assegurat el regidor i alcalde en funcions de Calonge, Martí Fonalleras.
Isabel Vila va ser la primera lluitadora social, feminista, directora i líder sindicalista de tot Catalunya. Aquesta reconeguda gironina va néixer ara fa 170 anys i un dia al carrer Nou de Calonge, al Baix Empordà, tot i que amb pocs anys es va traslladar a Llagostera. Aquest dissabte, el poble de Calonge ha volgut reivindicar, recordar i celebrar la seva figura històrica amb un acte popular al bell mig del municipi. El consistori amb l’ajuda del Centre d’Estudis Calongins, l’Institut Català de la Dona i el Consorci de les Gavarres ha instal·lat una placa al número 39 del carrer, al costat de la casa on va néixer. En aquesta placa es pot llegir el següent missatge:
‘En aquest carrer, a Can Cinc Hores, nasqué fa cent setanta anys Isabel Vila Pujol,la primera dona sindicalista de Catalunya 1843-1896′.
“Considerem que Isabel Vila va ser un personatge pioner en la lluita social del segle XIX, va ser clau durant el foc de la Bisbal d’Empordà i va defensar els drets dels treballadors tot intentant que l’horari laboral dels infants es reduís a cinc hores”, ha recordat el regidor i alcalde en funcions de Calonge, Martí Fonalleras. Tot i la seva defensa sindicalista dins de la indústria del suro, Vila va haver d’exiliar-se a Carcassone (França) durant anys. No obstant això, la primera dona líder d’un sindicat va retornar i es va convertir en la primera dona que dirigiria una escola a Catalunya.
“Justícia històrica”
“És una persona que fins ara no es reconeixia i des del consistori també havia passat els anys en l’anonimat, ara els 170 anys del seu naixement és una excusa per posar en valor aquesta líder que va trencar motllos”, ha valorat Fonalleras. Segons el batlle en funcions, aquesta commemoració arriba en un “moment històric” on Catalunya està començant un camí sobiranista i on les dones són “el pal de paller” de la societat actual. “Pensem que d’aquesta manera es fa justícia històrica a la figura d’Isabel Vila que va ser una dona exemplar”, ha assegurat el polític vinculat a Solidaritat catalana per la Independència i cap del musical ‘Isavel’, Toni Strubell. En concret, Strubell ha assegurat que Isabel Vila és com la MalalaYousafzai que va rebre el Premi Internacional de Catalunya. “Totes dues treballen i defensen els drets dels més menuts”, ha afirmat.
Strubell ha explicat durant els parlaments que els primers historiadors que van estudiar la figura de Vila “no es van creure que fos la primera dona sindicalista catalana”. “Se la coneixia amb el nom de ‘Isabel cinc hores’ perquè defensava que els nens no treballessin més de cinc hores diàries”, ha apuntat. “Aquesta és la manera de retornar als veïns de Calonge un regal, saber i conèixer el seu passat”, ha conclòs.
La placa s’ha hagut de col·locar dues cases més enllà perquè la finca actual no ha donat permís per instal·lar-hi aquest record. L’acte, que ha aplegat a un centenar de persones, ha comptat amb la presència de diverses autoritats com l’alcalde de Llagostera, Fermí Santamaria, o el secretari general de CCOO a Girona, Bartomeu Compte. D’altra banda, el proper 4 d’octubre a Figueres s’estrenarà el musical ‘Isavel’ que repassa la història i la vida de la primera líder sindicalista catalana. L’espectacle compta amb 15 músics entre els quals destaca Iris Vilà o el líder del grup d’havaneres Port-Bo, Carles Casanovas. El musical recorrerà diverses poblacions com Sabadell, Palafrugell o Vic i s’espera presentar a Barcelona durant el mes d’abril en un gran teatre que encara no s’ha volgut avançar. La història, amb música d’Antoni Mas, té com a rerefons el món del suro, el sindicalisme dels tapers i el foc de la Bisbal. (Text extret de Diari de Girona)
Bona feina, Norbert!