Colònico

Centre d' estudis sobre Calonge i Sant Antoni

La biblioteca de Calonge i Plató

bibliotbiblioteca2El Club de Lectura de Calonge és una sofisticada universitat oberta, gratuïta i popular. Encara no s’ha inventat un mitjà més poderós que la lectura per tal d’adquirir coneixements, per tal d’assimilar els pensaments dels altres. I això és el que fem a la universitat calongina:  ens impregnem d’escriptura a partir de la lectura dels Mestres. Durant el més d’octubre ens ha visitat, convidat per la bibliotecària Montserrat Darnaculleta,  el filòsof Plató. El que és sorprenent i provoca  vertigen és pensar que dos mil quatre-cents anys després que Plató escrivís el diàleg  El banquet , un grup de calongins encara el llegirien amb fruïció  i en discutirien el sentit.

L’obra és admirable, bellament escrita, tots vam convenir que només podia néixer dins d’una societat sexualment i intel·lectualment més lliure. Una de les lectores remarcà que “aquests grecs es dedicaven, ociosos, a cardar i a pensar”. I és cert, perquè tot el llibre és una llarga apologia de l’amor des de diversos punts de vista.

Es parla d’amor i de sexe sense cap ombra de pecat, perquè, de fet, el concepte de pecat encara no existeix, no ha nascut. Naixerà amb el cristianisme i molt tardanament, com un mecanisme de dominació ideològica de les masses.

Si hagués que triar un parell d’escenes, en triaria les intervencions d’Aristòfanes, el comediògraf, i de Sòcrates, el xaman. Trio Aristòfanes perquè trobo preciós el dibuix que fa del mite de l’amor: antigament, la gent estava unida amb una altra persona; Zeus, aïrat, els va separar, escindir. Així s’explica Aristòfanes l’anhel de l’altre. Tots cerquem l’altra persona, aquella amb la qual estàvem units primigèniament. A més a més a partir d’aquest mite s’explica i es justifica bellament la inclinació tant homosexual com heterosexual.

Sòcrates és una altra cosa. Li diem filòsof perquè dominava l’art dialèctic, però era una cosa encara més poderosa, vitalment més revolucionària: era un xaman. Tenia un mètode específic, la maièutica, i una finalitat concreta: transformar els homes. En el seu diàleg m’ha impressionat la seva força física (pot beure, sense embriagar-se; pot discutir tota la nit, sense patir son) i la seva força espiritual (ús de la meditació i de la paraula). I què diu aquest xaman? Que a l’amor o a  la bellesa, s’hi arriba lentament, en un procés ascendent; que l’exercici per arribar-hi és el de la contemplació; que si estimes una sola persona, estrenys l’amor, els fas petit; que la finalitat és obrir “l’ull de la ment” per veure la realitat des d’uns altres paràmetres.

Vam dir tot això, i encara moltes altres coses, en un bell matí de dissabte en què  uns lectors i unes  lectores es va reunir per dialogar sobre coses realment importants: l’amor, el sexe, el sentit de la vida…

Anuncis

Single Post Navigation

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: