Colònico

Centre d' estudis sobre Calonge i Sant Antoni

Conferència: Del no-res a la vida

El passat dissabte, dia 28 de novembre, a la Sala Fontova, a les 20h, es va impartir la conferència “Del no-res a la vida” a càrrec de Conxi Rodríguez Prieto, professora de la UDG.  L’acte fou presentat per Josep Cargol, president de Colònico.

CONFERÈNCIA EL CODI SECRET

El passat dissabte, dia 21 de novembre, a la Sala Fontova, es va impartir la conferència “El Codi Secret” a càrrec d’ Òscar Font, músic de la locomotora negra i especialista en criptografia.  L’acte fou presentat per Josep Cargol, president de Colònico. El conferenciant ens va mostrar al final de la conferència com funcionava una de les autèntiques màquines enigma que van utilitzar els oficials de transmissions nazis a la Segona Gran Guerra.

VIATGE A LA VIA CATALANA

El passat divendres dia 20 de novembre, a la Sala Fontova, es va fer la presentació del llibre Viatge a la via catalana, a càrrec dels seus autors, Toni Strubell i Narcís Franquesa. L’acte fou presentat pel president de Colònico, Sr. Josep Cargol. Al final hi hagué un lliurament de dibuixos signats per en Narcís Franquesa entre les persones capaces de respondre a preguntes relacionades amb el llibre.

CONVERSA AMB VÍCTOR POU per Norbert Botella

Ens trobem a Can Pou, a Calonge, a la casa dels pares, sota una bella porxada, a tocar d’una piscina amb suaus esglaons. Suposo que és el  necessari regressus ad originem  d’aquest home encuriosit pel món i per les seves complexes relacions globals. En Víctor mestreja en les formes quan parla.  I parla molt, amb una energia prodigiosa, sobre els temes que l’absorbeixen: Europa, les relacions internacionals, la geopolítica mundial, l’economia, la política local. Coneix molt bé  els passadissos del poder de Brussel·les i els seus tempos. No emsorprendria que en alguna estança vaticana s’hi trobés, mig perdut,  un quadre signat per Giotto o Paolo Uccello amb el seu rostre;  tampoc m’estranyaria que en alguna altra vida hagués participat de les tertúlies apassionades que mantenien Maquiavel, Da Vinci i Cèsar Borgia en la turbulenta Roma del començament del setze. Celebrem que en Víctor hagi tret al mercat un nou llibre  Relaciones Internacionales, geopolítica y economia mundial, perquè ens dóna algunes de les claus imprescindibles per pensar el segle XXI.

9788497436892

Víctor, què t’empeny a escriure aquest llibre?

Aquest llibre neix de les notes que he anat preparant, especialment les que he anat elaborant al llarg dels anys fent les classes d’Economia Mundial  i Relacions Internacionals a la Universitat Internacional de Catalunya. També aquelles que he anat acumulant a l’hora de preparar xerrades o cursos en altres universitats. Si m’ho permets, ara, per exemple, estem preparant un curs que es dirà Catalunya, Espanya, la Unió Europea: independència versus interdependència, i òbviament continuo prenent notes.

Un dels valors d’aquest llibre és que expliques coses d’una extraordinària complexitat amb una gran senzillesa i claredat, fuges de l’estèril pedanteria.

Mira, jo sóc acadèmic i practitioner alhora, és a dir sóc professor perquè naturalment faig classes, però la meva vida professional no ha estat únicament acadèmica, sinó que ha tingut un vessant molt pràctic: he estat directiu d’empreses, he participat en la política catalana, he estat funcionari internacional, sóc consultor… Per tant, la meva formació és molt polièdrica. I la meva idea sempre és captar inputs (informació) per generar outputs (llibres, conferències, articles, etc.) per això, una de les ciutats més interessants en aquest sentit és  Brussel·les. Allà es couen moltes coses. I aquest llibre s’amara d’aquesta llarga experiència.

Explicar com interpretar el segle XXI no és pas fàcil.

Exacte! Però fixa’t que jo he dividit el llibre en tres grans apartats, que són tres grans models interpretatius de la realitat: les relacions internacionals, la geopolítica i l’economia mundial.

fotovictor08

 Què hem d’entendre per relacions internacionals, geopolítica i economia mundial?

Bé, les relacions internacionals és una mena de saber miscel·lani, no és una disciplina científica; a més és molt jove, va néixer arran de la commoció que va provocar la primera guerra mundial,  i és una compendi d’història, dret,  antropologia, filosofia, economia i de psicologia que ajuden a entendre què mou les relacions entre països. La geopolítica, disciplina que m’entusiasma, estudia les actuacions i estratègies que pren el  Poder, ja sigui el dels estats, el de les grans organitzacions internacionals o el de qualsevol altra forma de poder, en l’àmbit geogràfic. I deixa’m que et recomani un llibre: La venjança de la geografia, de Kaplan, que és una bona aportació a aquesta disciplina. I, finalment,  l’economia mundial. Jo sóc un economista que s’interessa per l’economia com a ciència social  amb un vessant humanista,  més que no pas com a  seguidor dels models matemàtics aplicats a l’economia, que són summament sofisticats i allunyats de la realitat. L’economia que defenso ofereix claus que expliquen comportaments individuals i col·lectius

Per què sostens que són tan importants els anys 1914 i 1989?

Un punt d’inflexió fonamental de la història d’Europa és l’any 1989, perquè és la caiguda del mur de Berlín, i el començament del segle XXI; i l’altre, per descomptat, és 1914 perquè és alhora el començament i el final d’Europa des de molts punts de vista. Per tant el segle XX ha estat un segle curt, que es veu marcat per la decadència d’Europa i l’ascens del Estats Units. Però alhora no hauríem d’oblidar un parell de dates més: el 1978, quan Xina, de la mà de Deng Xiaoping, canvia el seu model econòmic,  i el 1991, quan l’Índia també el canvia.

De tota manera, davant les dues grans guerres que han trinxat Europa, aquesta ha sabut respondre amb una construcció política d’un gran abast, perquè  és un model centrat en la pau i la reconciliació, en la prosperitat econòmica.  És un model on es preserven sobretot els drets dels ciutadans, un model pragmàtic d’integració regional. Recorda que la Unió Europea significa unió i diversitat.

Quan parles d’Europa, en fas una mirada històrica.

Sí, descric succintament els fets pels quals Europa va esdevenir hegemònica, entre d’altres raons per la superioritat tecnològica, des del segle XV fins el 1914. Això passava mentre la Xina dormia;  però alerta,  que només ha dormit uns dos-cents anys, el segle XIX i el XX, al llarg de la seva mil·lenària història la Xina sempre ha estat una primera potència.

Tu dius que a partir de l’any 1989, s’obren dues etapes.

Sí, una força optimista que abraçaria del 1989 fins el 2001, una època marcada pels discursos idealistes, de progrés, de mirada esperançada, unipolar, perquè la Unió Soviètica havia desaparegut…

D’aquest  període el llibre emblemàtic seria el de Fukuyama La fi de la història i el darrer home.

Exacte!

Recordo que els intel·lectuals romans del segle II dC veien el món amb el mateix idealisme: s’havien acabat les guerres, l’economia marxava bé, no hi havia gaires problemes a les fronteres… Cap d’ells va saber albirar la gran crisi del segle III, que acabaria esqueixant  l’Imperi.

Bé, doncs un cas anàleg ha passat, perquè fa uns anys ningú no podia preveure que el terrorisme Islàmic assotaria Nova York el 2001, que el 2003 començarien les guerres d’Afganistan i d’Iraq, que el  2005  hi hauria el refús al Tractat constitucional de la Unió Europea per part de França i Holanda, que el 2008 començaria la Gran Recessió, amb moltes concomitàncies amb la Gran Depressió del 29, que el 2010 començaria la crisi del deute sobirà a la Unió Europea, el 2011 el fracàs de la primavera àrab i el 2014 l’annexió de Crimea per part de Putin i el naixement del fenomen de l’Estat Islàmic.

Tu dius que la història no es repeteix, sinó que rima.

Bé, això ho va dir Mark Twain, però certament podem establir alguns paral·lelismes. Aquest període,  en el qual encara hi som, ve marcat per una accentuada confusió , especialment, europea. Per tant, el que passa avui dia és molt preocupant.

Com veus el futur?

El veig desordenat, amb grans turbulències, amb un clar augment de la conflictivitat. El veig com un món multipolar, desorganitzat, desenquadernat. Hi ha dues assignatures imprescindibles a nivell global: la millora d’una governança mundial eficaç. El G-20, per exemple, el representaria bastant en la mesura que acull països emergents i països avançats. Aquesta és la seva força. I el desenvolupament d’una economia més humanista arreu, aquella que se centra en la persona i en el bé comú. De moment els grans especialistes en relacions internacionals no són optimistes, Kissinger pensa en un nou world disorder, Fukuyama parla de defensar l’economia de mercat i la democràcia, com a grans valors de progrés, que estan seriosament amenaçats. A la Unió Europea, per exemple, tenim problemes gravíssims  ad portas i in portas. A les portes, perquè tenim a tocar la Rússia de Putin i l’incendi del països  de les ribes del mediterrani;  i a l’interior, perquè hi ha un gran auge dels discursos populistes i demagògics; i , a més a més, hi ha el gran repte de la immigració. D’altra banda, és imprescindible que Àfrica es desenvolupi, perquè serà un polvorí humà.

De tota manera en el teu llibre també es dibuixa un futur acceptable, on idealment el món serà multipolar, on la democràcia s’haurà estès, on els països africans i els llatinoamericans esdevindran emergents, on les primeres economies del món cediran terreny, però no cauran tant…

Sembla que hi ha una fi de la història pel que fa al model d’economia de mercat. És assumit per tothom, per les economies emergents, per descomptat, amb tots els perills i excessos, és clar. Segonament, la democràcia hauria de continuar acompanyant els governs, perquè és l’única forma política que respecta els drets individuals i els de la minoria. Tot i això, hi ha dos models exitosos internacionals, el xinès i el de Singapur, que són ben lluny d’aquest concepte occidental de democràcia. El model de la Xina, inspirat en el de Singapur, és el d’un capitalisme d’estat que s’ha d’anar reformant per tal de democratitzar-se i modernitzar-se.

Ara bé, hi ha un munt de conflictes no resolts, per exemple, la guerra contra l’Estat Islàmic, són seixanta països coaliats que el combaten. Un altre punt de vista realment positiu, és que estadísticament cada cop hi ha menys pobres en el món, tot i que en una mateixa ciutat, com ara són les nostres,  conviuen el primer món i el cinquè. Els que tenen de tot i els que no tenen res.

Un gran problema que es deriva del llibre  és el del canvi climàtic.

És un problema fonamental, i cal posar-hi  remei immediatament, perquè ens va la vida. La darrera encíclica del Papa  Francesc en va plena d’aquest pensament, que és alhora una actuació. I relacionat amb això està el gran canvi de model energètic. Alemanya és en aquest procés, que en diuen energiewende, canvi energètic, començant des de baix i des de dalt alhora.

Com veus el procés català?

Per aconseguir la independència calen tres coses:  calen unes majories àmplies, cal  un pacte amb l’Estat i cal que la comunitat internacional et reconegui i t’accepti. De moment,  no en tenim cap dels tres punts. I una altra qüestió determinant  és que, en principi,  Europa no ens espera. La més important, però, de totes les condicions, allò que podríem dir la condició necessària i suficient,  seria una majoria de dos terços. Aquesta dada és molt eloqüent i l’entén tothom. És la que es necessita per reformar l’Estatut, així doncs amb més motiu caldria també aquesta majoria per avançar cap a la independència. Com més gent voti la independència, més clar serà el missatge dels catalans a Europa i al món.

MUNTANER I EL MARE NOSTRUM CATALÀ

El passat 29 d’agost, al Teatre Fontova, es va impartir la conferència Muntaner i el Mare Nostrum Català, a càrrec de l’historiador medievalista i doctor en filologia romànica, Stefano Maria Cingolani. L’obertura fou  a càrrec del president Josep Cargol i la presentació del conferenciant fou a càrrec d’ Albert Vilar i Massó, sotspresident de Colònico. Va tancar l’acte l’alcalde de Calonge, Sr. Jordi Soler.

L’EMPRENEDOR ARTUR MUNDET, DEL SURO AL SIDRAL

 El passat 15 d’agost, a la Sala de la Germandat del Teatre Mundet, es va impartir la conferència L’emprenedor Artur Mundet, del suro al sidral, a càrrec de l’historiador i periodista Albert Vilar i Massó, i amb la participació de la besnéta del Sr. Mundet. L’acte el va obrir el president de Colònico, Sr. Josep Cargol, i el va tancar la regidora de cultura de l’Ajuntament de Calonge. Es va escoltar la sardana “Camí de Mèxic” composta pel mestre calongí Ricard Viladesau, i en acabar l’acte, tothom va poder degustar el famós Sidral Mundet.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE: “APORTACIONS CATALANES UNIVERSALS”

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE: “APORTACIONS CATALANES UNIVERSALS” . El passat 8 d’agost, a la Sala Fontova, es va fer la presentació del llibre Aportacions catalanes universals, a càrrec del professor de l’IESE i de la UIC  Víctor Pou i del president de la fundació occitano catalana i de Fermed,  Joan Amorós, coordinador general de la publicació. L’acte el va obrir el president de Colònico, Sr. Josep Cargol, i el va tancar l’alcalde de Calonge, Sr. Jordi Soler.

LLIURAMENT DE L’ACCÈSSIT DELS PREMIS DE RECERCA “COLÒNICO”

El passat 27 de juny, a la Sala Fontova, es va llegir  la conferència Estratègies per a un pla de recerca, a càrrec de Norbert Botella, com a preludi del lliurament de l’accèssit dels Premis de Recerca Colònico a l’alumne Ferran Castelló. Així mateix, a la segona part de la sessió, es va poder veure el documental guardonat Calonge-Sant Antoni. Una història monumental.

ANDORRA LA NOVA, per Víctor Pou

fotovictor2010

CLIQUEU AQUÍ PER LLEGIR L’ARTICLE:

article de Víctor Pou

Conferència sobre el Consolat de Mar

“El llibre del Consolat del Mar. Catalunya i la mediterrània a la la baixa Edat Mitjana”, a càrrec del Dr.  Enric Puig i Giralt.

Conferència que tingué lloc a la sala Fontova el dia 28 de març de 2015. Presentada pel president de Colònico, Sr. Josep Cargol; i closa per la regidora de cultura, Dolors Mañas.

Post Navigation